En un comunicat, l'entitat ha demanat que l'aplicació del decret no permeti la legalització de cases, moltes d'elles grans xalets amb piscines, o fins i tot amb instal·lacions esportives, construïdes il·legalment, en alguns casos amb llicències turístiques, localitzades en zones o parcel·les declarades inundables o en àrees de prevenció de riscos. El Fòrum estén la prohibició a noves construccions, sense possibilitat d'excepcions.

Les possibilitats actuals són per a l'entitat, «una falta de respecte i consideració a la memòria dels 13 morts de la torrentada de Sant Llorenç i als més de 220 morts de les inundacions a València».

El Fòrum ha cridat l'atenció sobre el fet que la construcció o legalització en aquestes àrees «posa en perill vides humanes».

Segons el parer del Fòrum, el decret planteja mesures que suposen un pas enrere en la transició de l'arxipèlag cap a un model més resilient i adaptat al canvi climàtic.

«Desgraciadament, hem viscut diverses experiències recents de fenòmens meteorològics que han deixat greus danys personals, ambientals i econòmics», han afegit en referència, a més de la torrentada de Sant Llorenç, al cap de fibló a Banyalbufar l'agost del 2020, al temporal Juliette de febrer de 2023 o l'última DANA que a l'octubre va afectar diversos punts de Mallorca.

Per al Fòrum, l'esperit del decret és incoherent amb el projecte de sostenibilitat econòmica, ambiental i social que, en paral·lel, el Govern està promovent a través de la Mesa per al Pacte per la Sostenibilitat.

Mallorca per la Pau vol condemnar les decisions que es van prendre aquest dimarts per part de diversos ministres d'Afers exteriors europeus, entre els quals es trobava el ministre espanyol, Jose Manuel Albares, i en el qual s'anunciava, entre altres coses, un augment significatiu en la despesa militar. Vol mostrar «el nostre més ferm rebuig al servilisme del govern espanyol a l'OTAN i als interessos militars dels Estats Units» i exigeix al ministre d'Exteriors i al Govern de l’Estat espanyol que «cessin immediatament l'augment de la despesa militar i la seva participació en aquest nou intent d'escalada bèl·lica a Ucraïna». A més, rebutja la proposta de creació de bons de defensa europeus a la qual aquest dimarts també va mostrar el seu suport el ministre d'Exteriors. «La Unió Europea continua en la senda del militarisme i en la seva línia de menyspreu pels drets humans, la justícia social i la pau» afirma la plataforma Mallorca per la Pau. Condemna aquesta deriva i «assenyalem directament a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen com a màxima responsable del paper criminal que està jugant la Unió Europea tant a Ucraïna com en el genocidi palestí».

«En lloc d'alimentar el discurs bèl·lic i augmentar la despesa militar», Mallorca per la Pau insta els governs a «prioritzar el diàleg, la diplomàcia i la cerca d'una solució pacífica al conflicte, que permeti la reconstrucció d'Ucraïna i el restabliment de les relacions internacionals basades en el respecte mutu i la cooperació». Reitera el seu compromís amb «la pau i la condemna a la violència en totes les seves formes i, especialment, a la perpetrada per potències internacionals amb intencions imperialistes». En aquest context, Mallorca per la Pau crida a la comunitat internacional, als governs d'Europa i de la resta del món, a assumir «la responsabilitat històrica de frenar l'escalada bèl·lica i prendre mesures urgents per a detenir aquesta guerra que ja ha causat milers de víctimes innocents».

Finalment, Mallorca per la Pau fa una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi en defensa de la pau, «participant en iniciatives, actes i manifestacions que promoguin un futur lliure de guerres, on els drets humans i la dignitat siguin el centre de totes les polítiques internacionals. Ens estan condemnant a una guerra en la qual els morts els continuarà posant el poble. No podem permetre-ho».

Ferrer s’ha dirigit als senadors de les Illes Balears, demanant-los si s’han llegit el text de la mocio�. «Pensen votar a favor de què empreses turi�stiques no hagin de complir amb les obligacions de comunicacio� documental per tal d’afavorir l’intrusisme?». En aquest sentit, el senador ha recordat els suposats esforços que asseguren fer tant el Govern balear com el Consell d’Eivissa per combatre la competència il·legal al sector turi�stic, especialment pel que fa al lloguer de pisos.

Juanjo Ferrer s’ha referit tambe� a la greu crisi que pateix la patronal hotelera pitiüsa, amb dos sectors clarament enfrontats. «Ja nome�s cal que el Partit Popular vulgui beneficiar que empreses no professionals tinguin menys obligacions que les empreses hoteleres que treballen des de fa temps ajustant-se a la llei», ha dit. «Diuen que pretenen lluitar contra el blanqueig de capitals i el frau fiscal. Amb aquesta mocio�, el Partit Popular demana expressament que se n'eximeixi. Si voten a favor d’aquesta mocio�, no se� com ho explicaran a les illes».

El representant d’Eivissa i Formentera a la cambra alta ha reclamat al Partit Popular que centri els esforços a «aplicar les lleis que realment necessiten les nostres illes, com e�s la nova normativa que limita l’entrada de vehicles», que ha estat aprovada amb un ampli consens poli�tic. Tambe� els ha exigit que controlin el lloguer turi�stic il·legal, «que les empreses hoteleres facilitin un allotjament als seus treballadors, com s’havia fet històricament, i que la Policia tengui acce�s a les dades de les persones que ens visiten, per tal de garantir la seguretat ciutadana».

«El que han de fer e�s escoltar el conjunt de la societat de l'illa, que demana poder viure sense que a empreses il·legals d'habitatge turi�stic i de lloguer de vehicles se'ls doni un tracte de favor, com diu aquesta mocio�. Volem poder gaudir de les nostres illes, i que els qui ens visiten ho puguin fer amb seguretat, sense que pirates sentin que amb propostes com aquestes viuen millor i, la resta, pitjor», ha conclòs el senador.

La revista és el fruit d'un llarg recorregut d’uns quants professionals de l’ensenyament preocupats per l’aprenentatge del català i la conservació de la nostra cultura.

La revista Camacuc és un referent entranyable de la premsa infantil que té la seva seu a Paiporta, una seu que ha estat devastada per la recent gota freda que ha colpejat el País Valencià. La redacció ha quedat completament arrasada, i l’aigua ha engolit anys de treball, il·lusions i records.

Malgrat aquesta pèrdua dolorosa, l'equip de Camacuc es manté dempeus, amb la determinació de continuar endavant. Des de Mallorca podeu col·laborar subscrivint-vos a través de la seva web, camacuc.com.

També ens podeu fer arribar continguts per un proper número especial que fa la revista a redaccioona@gmail.com.

Aquest dimarts, 19 de novembre, els partits d’esquerra van enviar al vicepresident del Govern, Antoni Costa, una nova proposta per a la negociació sobre les edificacions en zones inundables, i esperen una resposta de Costa amb l’objectiu d’avançar «en aspectes que la ciutadania té molt clars, com és el fet que determinades construccions en zones inundables no hi haurien de ser».

La proposta de tota l’esquerra és que no hi hagi noves construccions en zones inundables, tampoc equipaments i que no es legalitzin les edificacions fora d’ordenació en aquestes zones de risc. «És, per tant, una proposta que va més enllà de la que feia inicialment el Govern», assegura Negueruela.

El portaveu del PSIB ha demanat al Govern «un esforç per arribar a un acord sincer», tenint en compte que el PP «no hauria d’haver permès construir en inundables des del mes de maig, perquè tot i el que ha passat a València, haurien d’haver après la lliçó del que va passar també a Sant Llorenç».

Estudiar una filologia pareix ser sinònim de ser amants de la lectura, o aquesta és la visió que té la gent de fora. Jo, que ho visc de dins, puc afirmar que no sempre és així. A vegades ens falta la voluntat, la motivació i les ganes d’obrir un llibre durant el nostre temps lliure, després de la quantitat de pàgines que se’ns encomana llegir al grau—fet més que necessari, no ho qüestion. El meu problema —que m’imagín que és compartit— és que tenc la lectura associada a una feina obligatòria i, per això, llegir per plaer ja no m’estimula. Clar, si hi ha estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes que no hi estam motivats, què podem esperar de la resta? Llevat de casos excepcionals, que sempre n’hi ha, la joventut, en general, no llegeix.

D’acord, imaginem utòpicament que la joventut llegeix i que, a més, ho fa en català. Ara la pregunta és: què llegeix? La qualitat d’algunes fonts literàries és un tema que genera certa controvèrsia. S’han posat de moda les plataformes de lliure publicació d’obres, com el Wattpad, en què qualsevol pot publicar digitalment i, en funció de la rebuda pel públic, es pot arribar a publicar en paper. Clar, la desesperació perquè els joves llegesquin ens pot fer pensar que la forma i el contingut són indiferents, que el més important és que ho facin. El problema d’aquest plantejament és que no es té en compte el tractament de la llengua que se’n fa. En aquestes aplicacions, per exemple, hi pot escriure qualsevol i els textos no passen per cap filtre corrector. Per tant, ens hi podem esperar una llengua carregada d’errors i d’interferències que s’introdueixen en el nostre bagatge lingüístic com si fossin pròpies.

Un debat que neix d’aquest fet és si preferim que els joves no tenguin referents en català o que en tenguin, però inadequats —i, conseqüentment, que no el parlin o que ho facin però amb interferències del castellà. Personalment, em decant per la segona opció, ja que és més dificil aconseguir canviar l’actitud lingüística que corregir el model lingüístic. Ara bé, què preferim que els nostres fills tenguin professors ieistes i que facin ús de barbarismes o que parlin en castellà?

És una realitat que el professorat està desesperat per fomentar la lectura entre el jovent. El problema, per ventura, és que no ho enfoquen de la manera més adient. No és qüestió de fer miracles, sinó d’intentar empatitzar amb persones que no conceben positivament estar asseguts amb un llibre a les mans. Proposaria oferir lectures més atractives o, almanco, una major opcionalitat de temàtica i, sobretot, suprimir obres que, tot i estar canonitzades —argument que es podria debatre de moltes maneres— no desperten cap tipus d’interès als joves, els quals molt probablement cercaran alternatives que les noves tecnologies ofereixen per evitar haver-les de llegir. A més, tot l’esforç que es fa des de l’educació no pot tenir gaire transcendència si no es tenen estimuls més enllà. La influència de les amistats i l’exemple que dona la família tenen un paper decisiu.

Pareix que només planteig problemes evidents i que poden semblar deslligats entre si, sense proposar solucions. Tant de bo hi hagués una solució salvadora! La competència lingüística està lligada a la quantitat i qualitat dels textos orals i escrits que ens arriben, fet que es complica en el nostre cas per la forta minorització que pateix el català. Si ja costa motivar-nos per llegir, encara més si és en una llengua que desprestigiam socialment, de temàtica poc atractiva i que, a més, hagi de provenir d’una font acadèmicament acceptable. Què podem fer per aconseguir augmentar les probabilitats que el jovent gaudeixi de passar pàgines d’un llibre quan el que realment vol són estimuls ràpids i digitals? Malauradament, no en tenc una resposta avinent.

Així es desprèn de les dades d'Indicadors de Natalitat corresponents a l'any 2023, publicats aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística. L'estadística de l'INE mostra, a més, que les mares estrangeres llancen una taxa de natalitat més de cinc punts superior a les espanyoles.

Així, a les Balears la taxa de natalitat entre les mares espanyoles és de 6,05 naixements per cada 1.000 habitants, mentre que entre les estrangeres és d’11,38 naixements per cada miler d'habitants.

Segons aquestes dades, l'any passat, l'arxipèlag va registrar 8.738 naixements, un -17% respecte a fa 10 anys. I es van anotar 8.639 defuncions, un 12,7% més que el 2013.

D'altra banda, en una dècada ha crescut un 32% el nombre de matrimonis en passar de 4.071 el 2013 a 5.412 unions l'any passat. Les dades de l'INE indiquen, d'altra banda, el descens en l'última dècada de les morts de menors d'un any, que passen de 29 a 19.

L’acte ha tengut lloc a Teixits Riera, a Lloseta, i ha comptat amb l’assistència del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, i els representants de les tres úniques empreses productores de l’illa: Biel Riera (Teixits Riera), Tomeu Fuster (Teixits Vicens) i Maria Isabel Bujosa (Teixits Bujosa).

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha destacat que «amb aquesta fita, es reafirma el nostre compromís amb la defensa del patrimoni i la cultura de Mallorca. La protecció de la tela de llengües no només salvaguarda un símbol de la nostra identitat, sinó que també impulsa la nostra economia i els nostres artesans».

Una fita per a la preservació de les teles de llengües

El Consell de Mallorca ha treballat estretament, durant els darrers mesos, amb els tres productors de teles de llengües de l’illa per assessorar l’Associació de Teixidors de Mallorca, presidida per Biel Riera, per preparar tota la documentació requerida segons el reglament europeu. D’aquesta manera, avui, l’associació ha pogut presentar la sol·licitud al Consell de Mallorca, que la remetrà al govern de les Illes Balears i al Govern d’Espanya abans que sigui avaluada a Brussel·les. Durant aquest procés, la tela de llengües rebrà una protecció nacional transitòria, assegurant que els productes autèntics puguin ser identificats i protegits contra la falsificació.

Beneficis de la IGP

La Indicació Geogràfica Protegida aportarà múltiples avantatges. Així ho ha explicat el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, qui ha destacat que «estaran protegides contra falsificacions i la competència deslleial, ja que la IGP garantirà que només els productes elaborats segons els estàndards establerts puguin utilitzar el nom de «tela de llengües de Mallorca». A més, ha afegit, «aportarà un reconeixement i valor afegit; permetrà garantir la conservació de tècniques artesanals i també servirà com a eina de promoció cultural i turística, ja que ressaltarà la connexió de la tela amb la tradició i la història de Mallorca».

El Consell de Mallorca verificarà el procés de producció

El president Galmés ha explicat que el Consell de Mallorca tendrà un rol clau en aquest projecte: «la institució insular serà l’encarregada de verificar anualment el procés de producció per garantir-ne la qualitat i autenticitat. D’aquesta manera, s’evita la creació d’un Consell Regulador i se simplifiquen els tràmits burocràtics».

Muñoz ha informat també que el seu partit ha registrat un escrit a l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència sol·licitant l'emissió d'un informe tècnic «en què s'analitzi la legalitat de les mesures adoptades pel Govern i les possibles vulneracions de drets que podria implicar». Aquest informe, aclareix Muñoz, «s'hauria de fer d'ofici» i ha assenyalat que al seu partit li sembla «un desistiment gravíssim de funcions de l'Oficina Balear de la Infància. «Exigim saber on és i a què es dedica la Defensora de la Infància de les Illes mentre el Govern del Partit Popular amplifica els discursos racistes de Vox i alimenta la por i l'odi als menors no acompanyats», ha carregat Muñoz.

Muñoz ha lamentat a més la «deriva ultradretana» que al seu parer està prenent el Partit Popular. La representant morada ha recordat que el PP «va votar a favor de la Llei de Protecció de la Infància i l'Adolescència durant la legislatura passada al Congrés, abans d'adoptar el discurs racista de Vox». Aquesta llei, de la qual Muñoz va ser ponent en la seva etapa com a diputada, és la que modifica l'article 12.4 de la Llei de Protecció Jurídica del Menor en què es «prohibeix taxativament l'ús de proves invasives per a la determinació d'edat». Muñoz ha sol·licitat al PP que «torni al camí de la protecció dels drets de la infància i dels drets humans» i que «abandoni l'irresponsable camí de l'odi que li està marcant Vox». A més, Muñoz ha volgut posar èmfasi que «el debat no ha de ser com es determina l'edat de persones que estan desprotegides» sinó «com garantim els seus drets i els oferim protecció».

En aquest sentit, Muñoz ha considerat que «només es posa en dubte la veracitat de la documentació en el cas de menors no acompanyats» i que «en cap cas les proves forenses són determinants, com ja s'ha avisat per part de diverses organitzacions de drets humans, col·legis de metges i forenses i fins i tot el Defensor del Poble». Finalment, Muñoz ha considerat que «posar el focus en aquest tema l'únic que fa és assenyalar els menors no acompanyats i revictimitzar-los». «No pot ser que les administracions públiques de les Illes Balears contribueixin a instaurar una sospita permanent sobre menors vulnerables quan haurien de dedicar-se a garantir els drets dels menors, sí, però també de les persones migrants adultes que arriben a les nostres costes», ha conclòs.

Gràcies a la seva àmplia i treballada trajectòria artística, Egberto Gismonti ha forjat un llegat musical que fusiona la tradició folklòrica brasilera amb les influències de la música clàssica. És un artista tan complet que la seva habilitat per a la improvisació i la seva tècnica impecable l'han fet guanyar-se el nom com a virtuós guitarrista i pianista.

La seva passió per la música l’ha portat a explorar nous espais sonors i estils musicals que posteriorment l’han influenciat artística i personalment. És el cas de la seva trobada amb els pobles indígenes de la selva amazònica, que van marcar una fita en el seu desenvolupament artístic, transformant la seva visió musical de manera perdurable.

Aquesta setmana de novembre, després de passar per Barcelona i Madrid, Egberto Gismonti actuarà a Mallorca, el 24 de novembre, al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, per a oferir un format de concert exigent i exquisit acompanyat de Daniel Murray. Dins el seu repertori, el públic assistent al concert podrà escoltar les gravacions de 'Lôro' i 'Maracatú' amb Mauro Senise, Zeca Assumpção i Nené, 'Frevo', '�gua e vinho' i 'Salvador' en solitari, les dues primeres amb piano i la segona amb guitarra de 8 cordes, 'Palhaço' y 'Mágico' amb Charlie Haden i Jan Garbarek i 'Meninas' amb Jaques Morelenbaum, Zeca Assumpção i Nando Carneiro.

El guitarrista Daniel Murray com a artista convidat especial

Així mateix, tot i ser una un format íntim i personal, Gismonti comptarà amb el talentós guitarrista Daniel Murray com a convidat especial. Un músic, també brasiler, que compta amb les composicions d’Egberto Gismonti com a part important del seu repertori. Murray és considerat un dels guitarristes amb més talent de la seva generació, alhora que explora la música electroacústica i l’avantguarda. Com a una de les figures actuals de renom dins el jazz al Brasil, Murray té com a màxima influència i inspiració el reputat i conegut artista Tom Jobim, el mestre dels mestres d’aquest estil musical.

El talent de Pedro Rosa

La quarta data de concerts de la 17a edició del Jazz Voyeur Festival gaudirà de l'actuació del músic brasiler resident a Mallorca, Pedro Rosa. L’artista, en formació de quartet serà una trobada musical única amb ritme i emocions compartides.

Aquest acolorit format brindarà homenatge a la cultura brasilera, alhora que s’identifiquen molts elements del Jazz i de la música Afro. Pedro Rosa és un artista que, des dels seus inicis fa música per sorprendre, emocionar, conscienciar i retre homenatge a les seves arrels i la seva cultura. Per a aquest talentós artista, la música és la seva manera de compartir la seva essència i ajudar a la gent a través d’ella.

Les entrades es poden adquirir aquí.

Per altra banda, se li ha exposat la preocupació d’haver de destinar doblers públics a potenciar el programa de 'llibertat lingüística', quan els resultats de l’IAQSE demostren que l’alumnat de les Illes no té prou coneixements per superar les proves en llengua catalana. Aquestes proves han posat de manifest la baixada en 10 punts respecte de l’alumnat de fa dotze cursos.

La Xarxa Educativa per la Llengua ha demanat també al conseller Vera que dediqui els doblers de la campanya de segregació lingüística, del primer ensenyament (4t d’infantil), i els que calguin a potenciar l’ús i el coneixement de la llengua catalana, amb la posada en marxa per al pròxim curs d’un Pla de xoc de mesures socioeducatives per a promoure un major ús de la llengua catalana als centres. La Xarxa hi presentarà propostes, a més de ser-ne una part activa en el seguiment de l’aplicació.

«El conseller d’Educació i Universitats no s’ha compromès a engegar cap mesura concreta. S’ha limitat a dir que el document elaborat pels experts sobre la reforma dels currículums conté propostes de millora del català com el pla lector. I s’ha dotat els centres de trenta-cinc més docents per als Plans d’acollida lingüística i cultural, PALIC», han assenyalat.

També ha anunciat que des de la Conselleria de Presidència es durà a terme una campanya sobre el dret a ¡l’elecció de llengua¡ per a famílies d’infants amb edats entre els zero i els tres anys. La Xarxa Educativa per la Llengua considera que «calen mesures valentes i decidides per revertir la situació de retrocés del català a les Illes i perquè aquesta sigui la llengua d’acollida i cohesió social a la nostra terra».

El període de presentació de candidatures a aquest darrer guardó ja ha començat i es poden enviar propostes de noms fins al dimarts 17 de desembre a la nit. Entre totes les propostes rebudes, el jurat n'escollirà tres, que seran les que se sotmetran a la votació popular per decidir el guanyador del premi, dotat amb 3.000 euros i un guardó de reconeixement. L'entitat, l'empresa o la persona guanyadora s'anunciarà el dimarts 25 de febrer durant la gala de lliurament dels premis. Aquesta gala, que se celebrarà al Teatre Poliorama de Barcelona, tendrà la mirada posada especialment en el País Valencià i en els afectats per la DANA, i servirà per a donar suport a projectes lingüístics i culturals que n'han patit les conseqüències.

Per novena vegada, en aquesta gala també es farà entrega del Premi Especial del Jurat, un guardó honorífic que distingeix una persona que ha destacat per alguna actuació especial en favor del català durant aquest any o per una trajectòria acreditada en defensa de la llengua. Pel que fa al Premi a la Innovació, que també es lliurarà durant la gala, vol reconèixer projectes transformadors que suposin un revulsiu per a la llengua catalana en el context actual. El premi té una dotació econòmica de 2.000 euros i es lliura amb un guardó de reconeixement.

Els premis són una iniciativa de la Plataforma per la Llengua nascuda el 2013 per a retre homenatge a la figura de Martí Gasull i Roig, un dels fundadors de l'entitat i un gran defensor de la llengua catalana, que va morir en una allau a l'Himàlaia ara fa dotze anys.

En edicions anteriors, els guanyadors dels Premis Martí Gasull i Roig han estat la revista infantil valenciana Camacuc, VilaWeb, Ràdio Arrels, la revista Sàpiens, la Llibreria Catalana de Perpinyà, la cooperativa Som Energia, Catalunya Ràdio, la comunitat sikh de Catalunya, el grup Bon Preu, Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears. Pel que fa al Premi Especial del Jurat, fins ara, els distingits han estat l'editor Joan Vall Clara, la filòloga i activista Blanca Serra, el pedagog Joaquim Arenas, els lingüistes Albert Jané i Josep Ruaix, la cantant Maria del Mar Bonet, la mestra i activista Maria Teresa Casals, i l'escriptor Josep Vallverdú. Finalment, el Premi a la Innovació s'ha lliurat, fins ara, a dos creadors de contingut: al valencià Cabrafotuda i a l'ebrenca Cèlia Espanya.

Com es pot presentar una candidatura?

Tothom qui ho vulgui pot fer-ho abans del dimarts 17 de desembre a través del formulari del web dels Premis Martí Gasull; per correu electrònic, a premismartigasull@plataforma-llengua.cat, indicant «Premis Martí Gasull i Roig» a l'assumpte, o per correu postal, a l'adreça de la Plataforma per la Llengua (carrer de Sant Honorat, 7, 08002, Barcelona). Per a aconseguir que la proposta convenci el jurat i acabi guanyant la votació popular, cal exposar la trajectòria de la persona i justificar-ne la importància i els mèrits.

Martí Gasull i Roig, fonamental a la Plataforma per la Llengua

Martí Gasull i Roig (Barcelona, 2 d'abril del 1969 - Man�slu, Nepal, 23 de setembre del 2012) va morir a l'Himàlaia quan una allau va caure al campament base on descansava l'expedició. La família i la Plataforma per la Llengua varen rebre centenars de mostres de suport i condol. De fet, diverses entitats i institucions varen premiar a títol pòstum la trajectòria de Gasull en l'àmbit de l'activisme lingüístic. L'octubre del 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi, que lliura la Generalitat de Catalunya, i també va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.

Per a recordar-lo, el setembre del 2022, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, la Plataforma per la Llengua va organitzar un acte molt emotiu als Lluïsos de Gràcia que va comptar amb les intervencions d'Òscar Escuder, Roger Buch, Maria Teresa Casals, Jordi Manent i Bernat Gasull. La crònica d'aquell acte serveix per a recordar-lo, i hi té un pes important la intervenció del seu germà Bernat, que va repassar els darrers dies del seu germà a l'Himàlaia. El vuitè cel. Manaslu, tardor del 2012 (Tushita Edicions) és l'obra en què parla d'aquells dies de manera extensa, i que serveix d'homenatge al vessant muntanyenc d'aquest important activista per la llengua.

«Ens sembla important incidir en activitats que fomenten l’empatia i les accions solidàries vers les poblacions afectades i, més concretament, envers els centres i les comunitats educatives que han patit l’impacte de la catàstrofe», han assenyalat.

La campanya es tracta d'una acció solidària, adreçada a centres educatius, col·lectius, empreses i activistes, que permet, amb l’aportació d’un euro per cada participant, adquirir el material escolar necessari per a recuperar l’activitat educativa i fer costat les persones de la comunitat educativa que especialment ho necessiten.

Qui hi pot participar? En aquesta ocasió, després del gran impacte social que ha produït aquesta catàstrofe, la campanya està oberta per a centres educatius, empreses i col·lectius que puguen fer aquesta recaptació i ingrés. A més, pròximament habilitaran la donació individual a través del web i Bizum.

Des d’Escola Valenciana s'ofereixen a gestionar els suports necessaris als centres educatius que ho sol·liciten. També, facilitar recursos i eines a l’alumnat per a tractar els impactes emocionals, cognitius, socials i acadèmics amb l’acompanyament dels equips i personal d’orientació que ho demanen.

Recaptació de fons

Podeu fer l’ingrés dels fons recaptats al compte d’Escola Valenciana: ES23–3159–0045–1823–1522–9126 (Caixa Popular). Per favor, especifiqueu en el concepte el nom i la població del vostre centre o entitat.

També podeu col·laborar a través de Bizum, en l’apartat ‘Donar a ONG’ o ‘Donar a causa solidària’. Codi Bizum: 10644.

Més informació

En cas que necessiteu més informació o proposar formes de col·laboració més específiques, podeu escriure a solidaritat@escolavalenciana.org o telefonar al 689 24 26 19.

Amb l’objectiu d’examinar les violències masclistes que afecten dones en situacions de vulnerabilitat alta, com l'addicció a substàncies, els problemes de salut mental i altres factors d'exclusió social, l’Institut Balear de la Dona i la UIB organitzen el I Congrés Internacional sobre Vulnerabilitat Social i Violències Masclistes. A les jornades, es pretén analitzar també com els serveis d'atenció aborden aquestes situacions, amb la finalitat de fomentar el diàleg multidisciplinari entre investigadores, professionals, activistes i artistes.

A l’esdeveniment assistiran ponents destacades com la doctora Linda Montanari, de la European Union Drugs Agency; la doctora Nuria Romo, catedràtica de la Universitat de Granada, i la doctora Gabriella Ceretti, de l’Agència Italiana per a la Cooperació al Desenvolupament, que parlarà de les violències masclistes en els territoris ocupats. També hi participaran professionals reconeguts de diverses institucions estatals i internacionals, entre les quals s'inclouen l'organització Metzineres de Barcelona, la xarxa d'addiccions UNAD, Casa Violeta de les Illes Balears, Lucha y Siesta d'Itàlia i Drayton Park del Regne Unit.

A més, al Congrés es compartiran experiències internacionals i locals relacionades amb els espais de cures per a dones en contextos de violència, vulnerabilitat i consum de drogues, i sobre dones i salut mental. La conferència de tancament, 'La formació de les i dels professionals en perspectiva interseccional contra les violències masclistes', serà a càrrec de la doctora Encarna Bodelón, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El congrés que organitzen l’IBDONA i la UIB tendrà lloc els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2024 a la sala d'actes de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears (UIB), sota la direcció de les doctores Rosario Pozo i Paloma Martín, d'Educació Social i Treball Social de la UIB. A més, hi col·laborarà professorat d'altres àrees de coneixement com Estudis de Gènere, Ciències Socials i Salut.

El Congrés oferirà diverses activitats, conferències, taules rodones monogràfiques, fòrums de debat interprofessionals sobre polítiques públiques, així com representacions, exposicions i actuacions musicals que reflectiran la temàtica del congrés. Aquest és el cas de l’espectacle de circ emocional i poesia visual L'equilibri de la Khrysallida, de la companyia Marilén Ribot, o l’actuació musical de Mar Grimalt, un concert acústic que clausurarà el congrés.

Aquesta iniciativa està oberta a professionals, investigadors, activistes, responsables polítics i estudiants interessats en la temàtica. A més, el congrés es retransmetrà en directe per facilitar l'accés obert a tot el públic.

Després d’una primera fase comarcal en línia i una segona fase regional amb desafiaments cada vegada més exigents, la semifinal d’Andorra, que es va celebrar el 16 de desembre, va obrir un cicle de cinc semifinals presencials arreu dels Països Catalans: aquesta setmana és el torn de Palma (23 de novembre), seguida de Barcelona (30 de novembre), Perpinyà (1r de desembre) i València (data per determinar). Els millors participants de cada ciutat competiran per una plaça a la gran final, que es disputarà el gener del 2025 a Barcelona.

Les partides seran conduïdes per Pau Vidal, filòleg i divulgador lingüístic, que guiarà els concursants per una sèrie de proves pensades per posar-ne a prova tant el coneixement lingüístic com la capacitat de resolució ràpida. Les proves, similars a les de l’any passat, també inclouran enigmes especials per als espectadors i acompanyants.

Un fenomen cultural i lingüístic

D’ençà de la seva creació, a final del 2021, el Paraulògic s’ha consolidat com una eina potent per a la dinamització de la llengua catalana, i ha esdevingut tot un fenomen cultural, amb gairebé tres milions d’usuaris únics i una mitjana diària de 90.000 jugadors. La Lliga del Paraulògic proposa una nova manera de gaudir del joc, amb nous reptes que fan més emocionant l'experiència i amb l’al·licient afegit de la competició.

Enguany, la competició va començar el 14 d’octubre, i hi han participat vora 8.000 jugadors de 88 comarques dels Països Catalans, fet que ha consolidat la presència del Paraulògic a tot el territori, amb un creixement notable de jugadors fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb aquest segon certamen, VilaWeb transforma el Paraulògic en molt més que un joc: un lloc de trobada on la competició i la diversió es barregen, i creen una experiència que connecta persones i fa del català l’excusa perfecta per a passar-ho bé.

Durant el debat, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha defensat el projecte de Pressupostos i ha reivindicat que es poden abaixar els impostos i alhora augmentar la despesa pública. En aquest sentit, ha destacat l'increment de fins a 450 milions en despesa social els darrers dos anys.

Costa ha detallat les principals dades d'identitat dels comptes destacant «la consolidació de la reforma fiscal, l'augment de la renda disponible, les millores en l'accés a l'habitatge, l'escenari de dèficit zero i el sanejament dels comptes i la reducció del deute».

L'oposició, per part seva, ha criticat en bloc que el Govern hagi fiat l'aprovació dels Pressupostos autonòmics a complir les exigències de Vox com la creació d'una oficina antiocupació i la pràctica de proves dentals per a determinar l'edat dels migrants que arriben a les Balears.

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha rebutjat els comptes perquè considera que no serviran per a garantir la prestació de serveis bàsics, ni fomentaran l'estalvi ni ajudaran a millorar el benestar dels ciutadans. Per a Negueruela, els pressupostos generalitzen les retallades en serveis públics tot i que creixen els recursos com a resultat de les polítiques fiscals en benefici dels rics.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha considerat que Antoni Costa no ha defensat els Pressupostos per al 2025 i que «només ha atacat l'oposició». L'ecosobiranista ha rebutjat els comptes perquè considera que «no hi ha ambició de país, no afronten reptes estructurals, falta impuls i hi ha retallades».

En la mateixa línia s'han pronunciat les diputades de Més per Menorca i Unides Podem, Joana Gomila i Cristina Gómez, respectivament, qui han defensat la seva esmena a la totalitat, entre altres coses, en considerar que els pressupostos no afronten els problemes de l'habitatge i de massificació turística.

Els representants d'aquestes localitats s'han reunit aquest dimarts a Madrid amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, per a exposar-li els objectius principals del projecte, segons ha explicat l'Ajuntament de Palma en un comunicat

Durant la reunió, el coordinador de la candidatura, Jordi Tresserres, ha informat el ministre dels principals objectius del projecte i ha posat sobre la taula la conveniència d’ampliar, en un futur pròxim, el nombre d’integrants que conformen la proposta que finalment es registrarà formalment davant la Unesco.

En aquest sentit, es valorarà la possible incorporació de la ciutat autònoma de Melilla, i també de ciutats d’altres països, atès que es tracta d’una candidatura de caràcter transnacional. Al respecte, la previsió és mantenir converses amb diverses administracions i organismes d’Itàlia, França, Algèria, Malta, Marroc i Tunísia.

Al mateix temps, en una trobada sobre fortificacions costaneres que va tenir lloc aquests mesos passats a Cuba, amb més de 70 participants europeus i caribenys, es va plantejar l’opció de dur endavant un treball coordinat entre els diferents sistemes de fortificacions de la Mediterrània i el Carib.

Igualment, existeixen altres iniciatives a l’Atlàntic i la costa del Pacífic, així com el denominat Camí Espanyol, que era la via per l’enviament de tropes a Flandes, entre els segles XVI i XVII.

Pel que fa a Palma, el document elaborat per l’Àrea municipal de Cultura, a través de la Direcció General de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, que encapçala Pilar Ribal, divideix el seu contingut en 10 capítols, a més d’un darrer apartat dedicat a exposar les conclusions de l’estudi.

El contingut aborda, per una banda, l’evolució del comerç i l’activitat portuària a Palma entre els segles XVI i XIX, descrivint els punts més destacats dels oficis de la mar, com ara els pescadors o els mestres d’aixa. En un altre capítol, el text aprofundeix en els barris marítims de Palma, centrant la seva atenció en cinc emplaçaments: Santa Creu, Santa Catalina, el Jonquet, la Drassana i el Portitxol.

En relació amb les edificacions patrimonials situades a la Façana Marítima, l’estudi s’endinsa en la història de la Catedral i la Llotja de Palma, mentre que, en el capítol dedicat a les fortaleses, el document inclou descripcions del castell de l’Almudaina, el castell de Bellver, el castell de Sant Carles i el fortí de la Torre d’en Pau.

El document no deixa de banda tampoc les anomenades portes de la ciutat de Palma: la porta de la Mar, la Portella i la porta Vella del Moll, i dedica altres capítols a les torres de vigilància (concretament, la torre de Paraires i el far de Portopí) i al castell de Cabrera.

Al mateix temps, la proposta de Palma podria incorporar dues construccions que, malgrat pertànyer a altres municipis, es varen edificar expressament per a la defensa de la capital, com són la fortalesa del cap Enderrocat i el fortí d’Illetes.

Després de la trobada amb el ministre de Cultura, els representants de les ciutats i dels territoris participants continuaran treballant en la definició dels següents passos del projecte, amb l’objectiu de formalitzar la candidatura, coincidint amb el mes de setembre de 2025.

La tasca que s’efectuarà tendrà a veure amb l’elaboració d’un llistat indicatiu que reculli tots els béns que són susceptibles de ser declarats Patrimoni Mundial en el futur.

Abans d’això, es crearà un comitè científic de la candidatura; se celebrarà un congrés internacional a Tortosa; es formalitzarà l’adhesió a la candidatura de cadascun dels municipis, i es promourà la creació d’una associació de les ciutats participants, per a facilitar-ne la gestió futura si la candidatura arriba a bon terme.

L’STEI Intersindical considera que aquestes decisions deixen el Servei de Bombers en una situació «encara més compromesa, tot i ser un servei essencial que dona resposta amb la màxima professionalitat i celeritat».

Rosselló ha impulsat durant el seu servei importants millores que «han reforçat la seguretat de la població, la protecció civil i el medi ambient. També ha destacat per la seva tasca en l’eficiència de la gestió d’emergències i la protecció dels bombers en actuació», ha expressat l’STEI Intersindical. La incorporació dels tres bombers interins es va fer per garantir la cobertura mínima necessària per donar resposta ciutadana i per assegurar les condicions de seguretat dels equips. L’organització afirma que aquests professionals han demostrat la seva completa disponibilitat i voluntat de continuar en el servei.

El col·lectiu de bombers de Menorca, que actualment compta amb 41 bombers conductors, 9 caporals i 2 sergents, ha denunciat durant anys la situació de precarietat laboral i la falta d’estabilitat que afecta directament la prestació del servei. «A això s’hi suma una aplicació deficient de mesures de prevenció de riscs laborals, motiu pel qual el gener passat, l’STEI Intersindical ja va presentar una denúncia», reclama.

Conflictes sense resoldre amb el CIME

El Consell Insular de Menorca (CIME) no ha respost a les prioritats del col·lectiu de bombers, «especialment en matèries com la prevenció de riscs laborals, la cobertura de comandaments superiors qualificats, el respecte a la jornada màxima anual i les condicions laborals bàsiques» explica l’STEI Intersindical.

Les dotacions mínimes dels parcs de bombers, imprescindibles per a garantir descansos adequats, tampoc es compleixen. «Aquestes irregularitats incrementen el risc tant per a la resposta a les necessitats de la població com per als mateixos bombers», apunta.

L’STEI Intersindical declara que «la situació actual fa que el servei de bombers tengui serioses dificultats per a donar una resposta eficient en emergències ordinàries», i posa en dubte la seva capacitat per afrontar situacions extraordinàries.

Accions legals anunciades

L’STEI ha anunciat que, si el Consell Insular de Menorca no assegura la continuïtat dels tres bombers que garanteixin els mínims per a la intervenció, emprendrà accions legals contra les irregularitats detectades en matèria de prevenció de riscs i per l’incompliment de les obligacions del Consell Insular de Menorca per assegurar la protecció civil de la població. «Aquestes mancances comprometen greument la seguretat de la població menorquina i deixen el servei d’emergències en una situació crítica», conclou l’STEI Intersindical.

Els altres territoris que acaparen més de la meitat dels contractes fixos discontinus realitzats enguany a l’Estat espanyol són Andalusia, amb el 17,3%, i Catalunya, amb el 15,5%. Els segueixen el País Valencià (10,2%) i Madrid (9,4%), mentre que la resta de territoris mostren xifres menys significatives, segons aquest informe.

D'acord amb aquest estudi, el nombre de contractes fixos discontinus a l'Estat espanyol es manté estable en el 14% del total després de la posada en marxa de la reforma laboral, a partir de la qual el seu ús es va intensificar, ja que fins llavors aquesta modalitat representava únicament el 3% del conjunt de la contractació en aquest país.

Dins d'aquest 14% de contractes fixos discontinus, un de cada tres reprenen l'activitat en el mateix lloc de treball una vegada finalitzat el període de desocupació. L'informe no aprecia grans diferències per sexe, ja que aquest tipus de contracte es reparteix pràcticament al 50% entre homes i dones.

Pel que fa a l'edat, el 45% del total de contractes fixos discontinus realitzats enguany es van fer a joves menors de 30 anys. L'informe assenyala que en el grup dels més joves, els menors de 20 anys, el percentatge d'aquests contractes ha passat de l'1% al 9% entre el 2022 i el 2024.

Com més edat té el treballador, aquest tipus de contracte disminueix de manera progressiva, de manera que només el 9% dels contractes fixos discontinus s’han fet a treballadors de més de 45 anys, i és «residual» el percentatge d’aquests contractes a persones de 60 anys.

Sobre el país de procedència dels treballadors amb contractes fixos discontinus, els estrangers representen el 28,2% d'aquesta modalitat. Així, del total de nous contractes a estrangers realitzats enguany, el 20% han estat fixos discontinus, majoritàriament procedents d'Europa (38%), Àfrica (30%), Sud-amèrica (19%) i Amèrica del Nord (7%).

Pel que fa a l'estacionalitat, l'estudi posa de manifest que cada any es repeteix el mateix patró, de manera que els mesos d'abril, maig i juny són els que concentren el nombre més gros de noves altes de fixos discontinus (el 36%), seguits dels mesos de març i juliol (18%). En l'altre extrem, gener, febrer, agost i novembre presenten només un 6% de nous contractes d'aquesta modalitat, i desembre, únicament el 4%.

L'hostaleria és el sector amb major nombre de contractes fixos discontinus, ja que concentra el 43% del total de contractes d'aquesta modalitat realitzats enguany. De tots els contractes que es fan en l'hostaleria, els fixos discontinus representen el 28,4%.

Després de l'hostaleria, se situen les activitats administratives i de serveis auxiliars, que concentren l'11% del total de contractes fixos discontinus; l'agricultura, ramaderia i pesca, amb un 9%; el comerç (8%); educació i activitats artístiques i d'entreteniment (6%); activitats professionals, científiques i tècniques (4%); activitats sanitàries i de serveis socials, transport i emmagatzematge i indústria manufacturera (3%); construcció (2%) i informació i comunicacions (1%).

L’enquesta ha demostrat que els illencs han triat França com a destí preferit el mes de setembre, 11.609 residents de les Illes Balears anaren a l’Estat francès del total de 63.379 de residents que van viatjar a l'exterior. Altres destins van ser Itàlia (10.005) i Alemanya (7.501).

L'estadística també recull el turisme entre comunitats autònomes i indica que les Illes Balears va rebre 348.714 turistes d'altres províncies el mes de setembre passat, mentre que 166.907 viatgers de les Illes Balears van sortir cap a altres comunitats autònomes.

Segons aquestes dades, Catalunya va ser el principal mercat emissor intern per a les Illes Balears (113.245), seguit de Madrid (65.477) i el País Valencià (47.801).

D’altra banda, dels 166.907 viatgers que van sortir de les Illes Balears durant el mes de setembre amb destinació a altres CCAA, la majoria van ser a Catalunya (41.505), seguit de Madrid (32.441), Andalusia (26.347) i Comunitat Valenciana (22.730).

Llorenç Valverde és professor emèrit de la UIB i director de l'Institut de recerca en intel·ligència artificial de les Illes Balears i, en aquesta ocasió, ens parlarà de la diferència entre l'ús estratègic de la intel·ligència artificial en educació i el seu ús esbiaixat en una educació totalment automatitzada.

En el ple del Parlament d'aquest dimarts, la líder del Govern ha respost d'aquesta manera al portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que ha acusat l'Executiu d'assumir «el discurs de l'odi i de la por» i de fiar l'aprovació dels Pressupostos autonòmics a les exigències de Vox.

Prohens ha avançat que la Conselleria de Salut posarà automàticament a la disposició de la Fiscalia les proves dentals per a determinar l'edat dels migrants. «No vull ser la responsable de barrejar menors migrants amb adults», ha conclòs.

Apesteguia ha recordat que l'Executiu no té competències per a fer aquestes proves i ha lamentat que el Govern hagi assumit un «atac frontal a la dignitat humana». «Ningú d'aquesta bancada hauria de venir aquí a parlar de com es gestionen els centres de menors», ha expressat el diputat de MÉS.

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha assegurat que sentir parlar de les proves dentals als migrants li recorda a la pel·lícula '12 anys d'esclavitud'. «És un horror que hàgim de pensar en això quan parlem de menors», ha afirmat. La presidenta ha defensat la necessitat de gestionar amb garanties l'atenció als menors migrants i en els espais adequats.

Prohens ha assegurat que no es quedarà de braços plegats «mentre es consolida la ruta migratòria des d'Algèria i les Illes Balears es converteixen, com Canàries, en un drama humanitari».

«Vivim una emergència lingüística que pot conduir en poques generacions a la desaparició de la llengua pròpia del país en un procés 'd'irlandització' que pot fer que tothom la sàpiga, però que ningú no l'empri», ha alertat la diputada de Més per Mallorca, Maria Ramon, durant la seva pregunta de control a l'executiu del ple d'aquest dimarts, formulada al conseller d'Educació a qui havia demanat què pensava fer la conselleria d'Educació davant el fet que el nivell de català en els alumnes de quart de primària hagi baixat 10 punts des del curs 2012-2013, una tendència a la baixa d'aquests coneixements respecte a la llengua castellana.

«Que el castellà sigui la llengua habitual a Logronyo i el català retrocedeixi a Palma no és casual. És fruit d'una dinàmica històrica concreta i es produeix en un context social, econòmic, demogràfic i polític concret», ha afirmat Ramon, que ha afegit que davant aquesta situació són necessàries polítiques lingüístiques que exerceixin de contrapès d'aquest context advers. «Perquè com diu el nostre president, Antoni Llabrés: 'No fer política lingüística és una manera d'anar-hi en contra'», ha defensat la diputada de Més per Mallorca.

En aquest sentit, Ramon ha defensat el reforç de la llengua catalana en el sistema educatiu, vigilant el compliment dels projectes lingüístics, i dotant de més auxiliars de conversa i dinamitzadors lingüístics per reforçar el seu ús al pati, al carrer i on faci falta. «Però, sobretot, no seguir pressupostant segregar els alumnes segons la llengua que xerrin o acceptar campanyes informatives per triar que la llengua del primer ensenyament tengui com a preferència el castellà», ha criticat Ramon.

«Si la situació és extraordinària, fan falta mesures extraordinàries, complementàries, però diferents del que hem fet fins ara, i una forta implicació de l'Estat en assumir la seva responsabilitat», ha defensat la diputada de Més per Mallorca, que ha afegit que el manteniment del català com a llengua plenament viva i dinàmica a les Illes Balears és un deure de tothom, sigui quin sigui el seu idioma familiar.

«La llengua pròpia del país és un patrimoni compartit que ens identifica i que enriqueix a tots, sigui quin sigui el nostre idioma familiar. I és un deure de tothom, sigui quina sigui la seva ideologia i el seu projecte nacional», ha conclòs Ramon.

Cal remarcar que no és l'únic atac a la nostra llengua que hi trobam ja que a la informació oficial que donen les pantalles dels trens es margina el català a una segona posició, per darrere del castellà. Així, els Serveis Ferroviaris de Mallorca incompleixen l'article 15.2 de la Llei de Normalització Lingüística que estableix que en els rètols bilingües (que han de ser excepcionals) la primera versió ha de ser la catalana.

Si a mi em digues un amic, en ple camp d'ametllers mallorquins tramuntanencs, em digues, que aquesta gent no té cap escrúpol en matar infants, directament disparant-los al cap o on puguin fer-los més mal ho creuria; passa ara, ho he vist, ho heu vist, així com he vist, heu vist cremar-los vius, o esclafar-los sota el pes dels enderrocs de les seves cases, és així, ho he vist, ho heu vist.

I si també em digues, a l'ombra d'un garrover mallorquí, que gràcies a les seves IA i tecnologies militars avançades, aquest espècimen criminal detecta qualsevol dissidència conscient al seu objectiu messiànics i colonialista sonat amb referents de fa dos mil anys o més, amb armes però d'ara, ho crec. I que és actiu i detecta (avui és fàcil), investiga, espia dissidència al seu criminal objectiu inhumà, ara, aquí mateix, a dins ca nostra o a dues passes dels nostres ametllers i garrovers mallorquins, ho crec. No és mal de fer, qui és, qui són els ciutadans, les persones més conscienciades contra la ultradreta local, europea, mundial, contra el genocidi palestí? No moltes.

Una de les darreres solucions colonialistes britàniques, vencedores de la segona guerra mundial, va consistir en convertir Palestina en una colònia, no jueva, sinó sionista, terrorista, talment com s'ha demostrat. Varen concentrar, convertir un territori amb una població palestina establerta en el mal més letal que se li pugui inflingir.

Durant segles musulmans, cristians, jueus, varen conviure en aquest i en molts altres territoris de la conca mediterrània. Els anglesos, els nord-americans d'ascendència anglesa, i més a prop els europeus, han establert uns criteris genocides a la seva alçada europea per convertir Palestina en un infern, un infern que crema i es propagarà com un foc arreu del mon.

El colonialisme anglès, espanyol, francès, belga, neerlandès, alemany, rus... només poden demanar perdó, si creuen (no hi ha alternativa) en valors europeus de societat democràtica, plural, lliure, culta, igualitària i avançada, ho han de demostrar amb fets polítics, legislatius i judicials, han de rectificar, restaurar el mal fet, i lluitar alhora contra les forces que s'hi oposin. La terra, Europa, com la humanitat, és diversa i una. Cal actuar com una resistència antifeixista, ara sí.

La política, tot i que sembli inherent, no és més que el sistema que usen els grups socials o culturals per organitzar-se interna i externament. El que passa, es que el sistema polític actual ha evolucionat de tal manera que ha acaparat tots els àmbits socials. De tot es fa política i tots som subjectes polítics. Però quan parlem de cultura popular, d’aquelles manifestacions que transcendeixen en el temps i es mantenen, adaptant-se de qualque manera als canvis socials, trobem que els poders polítics actuals l’utilitzen pel seu propi benefici. Quan parlem de "polititzar" la cultura popular, sembla que partim de la premissa que, d’alguna manera, la cultura existeix en un espai neutral, lluny dels conflictes de poder o les dinàmiques socials. Però la resposta antropològica és que simplement existint en un entorn humà, ja som inevitablement polítics i culturals alhora.

Fer política de la cultura popular no és nou. Quan una festa local s’organitza, quan es decideix qui en controla els símbols o el significat, o fins i tot quan es debat sobre quina llengua emprar-hi, ja estem fent política. La qüestió clau és si som conscients d’aquest procés i com podem utilitzar-lo per enriquir el nostre patrimoni col·lectiu sense desvirtuar-lo. Què vol dir, per exemple, defensar la cultura popular en un context globalitzat? O reivindicar-la com a eina de cohesió social enfront de discursos excloents?

Si tots som subjectes polítics, com afecta això les nostres pràctiques culturals quotidianes? I, alhora, com poden aquestes pràctiques ser una forma d’activisme subtil, però poderós? La cultura popular pot esdevenir així una eina per repensar i transformar el sistema on vivim. Pensar si la cultura popular cap al sistema on vivim és un bon punt de partida.

De totes maneres, una politització excessiva de la cultura popular pot esser perillosa per la seva pervivència: quan la cultura popular es veu reduïda a una eina al servei d’interessos concrets, perd el seu valor com a espai obert de construcció col·lectiva. Per això, és essencial reconèixer que la cultura popular és tant política com cultural, però evitar que esdevingui una arma que exclogui o divideixi. Si la tractam amb consciència i respecte, pot continuar sent un patrimoni viu i una font d’inspiració per a un futur més inclusiu.

D'una banda, un treballador de Paack es va negar a atendre una clienta perquè volia parlar en català. Tot i contactar per telèfon fins a un total de set vegades, en cap moment va aconseguir ser atesa en la seva llengua ni conèixer l'estat d'un enviament. La Plataforma per la Llengua va tenir accés a una d'aquestes converses, on un treballador li exigia canviar de llengua per tal d'atendre-la: «Señora, por favor, hable español». La clienta es remetia als seus drets i a la legislació vigent a Catalunya, que obliga les empreses que operen al territori a garantir el dret dels consumidors a ser atesos en català.

L'operador que la va atendre es va justificar dient que no entenia el català. De fet, a l'inici de la conversa va confondre el català amb el portuguès: «O sea, 'fale português'?». El treballador en cap moment no va fer l'esforç de garantir els drets lingüístics de la clienta i tampoc no va voler facilitar-li un company que la pogués atendre en català, tot i que ella ho demanàs reiteradament.

Davant d'aquesta clara vulneració dels drets lingüístics i de la mala praxi del treballador, l'entitat es va posar en contacte amb Paack per tal de notificar-los els fets i exigir-los que complissin la normativa. Després de fer les consultes internes oportunes, l'empresa catalana va identificar els treballadors implicats en aquest cas i va prendre «les mesures corresponents en tractar-se d'una conducta totalment inacceptable». A més, va recordar als repartidors que han de complir amb la normativa per tal que no torni a succeir una discriminació lingüística d'aquestes característiques. L'empresa s'ha compromès a fer recordatoris recurrentment sobre l'obligatorietat de la norma.

Pel que fa a GLS, el cas és similar, però la resolució va ser diferent. En aquesta ocasió, la Plataforma per la Llengua va tenir accés a un vídeo en què un repartidor es negava a fer una entrega si el consumidor no li deia en castellà els números del carnet d'identitat. «Si no me hablas en castellano, no podré darte el paquete». El client li va deixar clar al treballador que ho estava gravant i que emetria la queixa corresponent. En aquest cas, l'entitat no té constància que l'empresa hagi pres les mesures oportunes davant aquesta discriminació i vulneració dels drets lingüístics del client.

A més, no és la primera queixa d'un client catalanoparlant a aquesta empresa, l'any 2021 un repartidor també es va negar a entregar un paquet perquè el client li deia el DNI en català: «Le pongo rechazado».

Ara han estat dues empreses de repartiment, però les vulneracions de la normativa vigent per part d'empreses d'aquest sector han assolit quotes inusitades, com el cas que l'entitat va destapar d'Amazon, en què l'empresa no va acceptar una denúncia policial presentada en català i que va tenir un fort impacte mediàtic. Per aquest motiu, l'entitat demana a la ciutadania que denunciï totes les discriminacions lingüístiques que es produeixen en aquest àmbit comercial, que en són moltes.

La necessitat de gravar les vulneracions de drets lingüístics

La resposta positiva de Paack ha estat conseqüència, en bona part, del fet que la Plataforma per la Llengua disposava d'una gravació del maltractament rebut per part de la consumidora. Per aquest motiu, «és important que els clients discriminats gravin aquestes situacions i les facin arribar a l'entitat», assenyalen.

«Alhora, tant les gravacions com les denúncies ajuden a combatre la sensació d'impunitat que tenen molts treballadors d'aquest tipus d'empreses. En molts casos, humilien i maltracten el client perquè tenen la certesa que allò que estan fent no tindrà cap mena de conseqüència negativa en el seu entorn laboral», apunten. Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua demana a la ciutadania que comparteixin a l'entitat tots els casos en què han estat discriminats, per tal de poder-los fer arribar a les empreses responsables i incidir perquè compleixin la normativa i prenguin mesures internament.

Pastor utilitza el seu perfil de Facebook per a publicar fotografies amb la bandera franquista, publicacions assenyalant Franco com a «gran dictador», contingut d'apologia de la tauromàquia, sobre antiavortisme o també per a compartir articles relacionant la reina espanyola, Letizia, amb drogues i escàndols sexuals.

La diputada de Més per Mallorca, Marta Carrió, ha denunciat públicament aquest nomenament: «Contractar amb doblers públics franquistes coneguts i reconeguts no hauria de ser possible. Amb Vox al Parlament continua la deriva franquista, sense complexos, de la principal institució del nostre país. Sí, efectivament, Vox, els socis del PP i de Prohens».

El perfil franquista d'Esmeralda Pastor ja va ser denunciat per Jorge Pueyo, de la Chunta Aragonesista, al 2023, quan va ser nomenada directora general de Justícia al Govern d'Aragó:

A l'acte han assistit el vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Medi rural i Esports, Pedro Bestard; la directora de la Fundació Deixalles, Xesca Martí, i el director de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, Miquel Oliver.

El primer premi, amb una dotació de 600 euros, ha recaigut en Annabel Comas i Jane Frances Sutcleffe; el segon premi ha estat per a Irene �lvarez Sánchez i Joana Maria Ferrer Amengual (300 euros) i el tercer premi (100 euros) s’ha atorgat a Maria José Quizhpe Cajas i Alba Patricia Cajas Torres.

El vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Medi rural i Esports, Pedro Bestard, ha felicitat els guardonats i la resta de participants per «la capacitat de crear dissenys nous basats en l'aprofitament de material i demostrar-nos que les peces usades que tots tenim per casa es poden reutilitzar i donar-los un segon ús».

Premi a la creativitat i aprofitament del material

En la marató d'enguany han participat 10 grups i un total de 17 persones. Així, durant una intensa jornada de 9 hores, els participants varen poder crear el seu conjunt a partir dels 400 kg de roba que va aportar la Fundació Deixalles.

Els premis han estat atorgats per un jurat format per representants de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, del Departament de Medi Ambient, Medi rural i Esports del Consell de Mallorca, de la Fundació Deixalles i per una dissenyadora experta en dissenys i teixits antics.

Els criteris seguits, segons les bases del certamen, han estat «la creativitat dels dissenys, l'estat de finalització de les peces, la portabilitat del model dissenyat i la quantitat de residus emprats».

Demetrio Peña ens ha deixat a 85 anys i després d’una vida dedicada a l’activisme empresarial i comercial. «Amb el cap, el cor i les mans posades en defensar els interessos de les pimes de Mallorca i els petits comerços de la nostra illa, Peña és i serà el referent històric dels socis i sòcies de la nostra patronal», assenyala Pimem.

La seva història comença en un acte de rebel·lia i no satisfet amb la creació d’una gran patronal tot just acabada la dictadura comença a posar els fonaments per defensar les petites i mitjanes empreses i els comerços de Mallorca. Els interessos dels petits no eren els mateixos que els dels grans i Demetrio Peña va ser un pioner, un visionari que va actuar en conseqüència. És en aquest context que planta cara a la gran patronal i neix Pimeco i 10 anys després, amb la mateixa filosofia Pimem. Era el 1977.

De la mà de Demetrio Peña han estat bastants els enfrontaments de Pimeco i Pimem amb l’administració i amb l’objectiu de defensar sempre els interessos dels més petits, fossin comerciants i/o empresaris. «El fundador de la nostra patronal va protagonitzar el primer gran tancament del comerç a les Illes en un moment difícil posant de relleu com d’important era la unió entre les pimes i comerciants de Mallorca una filosofia que ens ha arribat fins a dia d’avui», destaquen des de Pimem.

Segurament, l’eslogan que presideix a dia d’avui Pimem, 'Junts som més grans', és el seu llegat i la millor manera d’entendre l’esperit combatiu del fundador de la patronal.

L'Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco) també està de dol per la mort del seu fundador Demetrio Peña. «La seva absència deixa un buit impossible de substituir, però el seu llegat perdurarà en cada acció i projecte que va impulsar amb visió i dedicació», remarquen.

«Demetrio Peña va ser molt més que un líder. Va ser un pioner, un defensor incansable del comerç de proximitat i una ànima inspiradora per a tots aquells que han format part de Pimeco. L’any 1977, quan la creació d’associacions començava a ser legalitzada, va fundar Pimeco, dotant als petits i mitjans comerciants de Mallorca d’una veu pròpia i d’un espai comú on unir esforços i somnis», han assenyalat.

A més, expliquen que, juntament amb Pep Capó, va teixir relacions sòlides amb altres associacions de pimes a tot l'Estat espanyol des de Catalunya fins a Andalusia, consolidant una xarxa de col·laboració que enfortiria el sector durant dècades. A més, va ser el promotor de Conapi, precursor d’importants iniciatives per al teixit comercial. A Mallorca, sota el seu lideratge, es varen crear associacions de carrer i de poble, sent el Carrer Sindicat de Palma la primera organització que es va adherir a la iniciativa de Pimeco.

Un dels episodis més memorables de la seva trajectòria va ser la vaga de comerç organitzada al costat d'Afedeco contra la implantació d’El Corte Inglés a Palma. Amb valentia, Demetrio va liderar el tancament massiu de més del 90% del petit comerç de Mallorca, incloent-hi els mercats municipals, en una fita històrica que va demostrar la força i la unió dels comerciants locals.

El seu esperit emprenedor també el va portar a ser un impulsor de projectes innovadors, com la targeta 'Compra fàcil', una iniciativa llançada l’any 2008 juntament amb Sa Nostra i Afedeco, que va permetre finançar compres sense interessos, fomentant el consum en moments d’incertesa econòmica.

A més, Peña va tenir un paper clau en la creació de la fundació IBI Comerç, desenvolupada en col·laboració amb altres organitzacions del sector. Aquesta entitat va néixer amb el propòsit de promoure el comerç local i donar suport als empresaris en un entorn cada vegada més competitiu.

L’actual presidenta de Pimeco, Carolina Domingo, comenta que Demetrio Peña va ser molt més que un fundador: «va ensenyar que liderar és escoltar, servir i lluitar amb dignitat. Si avui Pimeco és un pilar fonamental per al comerç mallorquí, és gràcies a ell. El seu llegat ens impulsa a continuar, a no oblidar mai d’on venim ni cap a on volem anar».

«Demetrio Peña era un sindicalista dins una patronal. Home lluitador, amb molta força que va fer molt pel petit comerç», afirma Bernat Coll, qui va ser president de Pimeco de 2008 a 2018.

Un altre expresident de la patronal i actual director general de comerç de Palma, Toni Fuster, recorda unes paraules de Peña: «No volem ciutats de cartró pedra. Una frase que mai oblidaré. Volem ciutats vives amb petit comerç. Demetrio Peña va ser un lluitador a favor de les ciutas amb identitat pròpia».

Un altre expresident de Pimeco, Bernat Busquets, defineix Peña com un home lluitador, de comerç que feia feina per a donar vida a les ciutats a través del comerç.

Per a Pere Ferrer, president de Pimeco des de 2005 a 2008, Peña va ser una persona única que va contribuir de forma excepcional a la societat. Generós, creatiu i pioner, va fundar la Fundació Deixalles i també va crear la primera targeta de compra ajornada del petit comerç. Per a Guillem Mas, Demetrio Peña era l'essència de l’associacionisme i al cor portava al petit comerç.

Aquells que el van conèixer i que varen fer feina amb ell, com Antonio Villalonga, recorden Peña com una persona excepcional, un activista i una persona de carrer. La seva dedicació reflectia un nou model de relació amb les administracions, els sindicats i la ciutadania. Era una figura inspiradora, compromesa amb la defensa dels interessos del comerç local. Pep Capó, exsecretari de Pimeco, el defineix com l’ànima mater de l’associació, el visionari que va donar forma a totes les seves iniciatives.

«El llegat de Demetrio Peña és el fonament sobre el qual continuarem treballant per honorar la seva memòria i mantenir viu l’esperit que ell va imprimir a la nostra associació», conclou Pimeco.

Proposta per les Illes va ser l’impulsor, la passada legislatura, d’incloure dins la llei de turisme que els hotels obsolets es puguin transformar en habitatge amb la condició que el 50% dels pisos siguin HPO, Habitatge de Protecció Oficial. Fa poc més d’un any, la formació va instar les institucions a fomentar aquesta pràctica, però segons va explicar el conseller insular a preguntes d’El Pi, tan sols un hotel de 28 places ha demanat fer aquest canvi d’ús.

«Amb la crisi residencial que tenim, ni el Govern ni el Consell de Mallorca han fet res per reconvertir hotels obsolets en habitatges. Ja fa anys que en xerram», recorda el portaveu Antoni Salas. «Si volem habitatges, és hora que tant uns com altres posin un poc d’interés», insisteix.

Tots tres experts, moderats per l'ambientòleg Ferran Mercant, varen debatre sobre quins són els impactes del monocultiu turístic en la llengua i la cultura catalanes, així com sobre les possibles estratègies per a preservar i fomentar l'ús del català en un context dominat per una economia turística globalitzada. Es varen analitzar qüestions com la subordinació de la llengua pròpia davant el predomini d'altres idiomes com l'anglès o el castellà en l'àmbit turístic, el risc de despersonalització cultural que implica el model turístic actual i la necessitat d'implementar polítiques lingüístiques valentes que garanteixin la presència del català en l'oferta turística i en la vida quotidiana de les Illes Balears.

El monocultiu turístic: un model que condiciona la societat balear

Joan Miralles va posar de manifest el pes determinant del turisme en l'economia balear, que representa el 45 % del PIB de les Illes. Segons el doctor en sociologia del turisme, aquesta dependència condiciona no només l'economia, sinó també altres àmbits com l'educació i la cultura. «El model turístic que tenim defineix la societat en què vivim. A les Balears només un 10 % de la població té estudis superiors, molt per davall de la mitjana espanyola, que és del 32 %. Això ens situa no només a la coa d'Espanya, sinó també d'Europa», va advertir. Miralles va atribuir aquest dèficit formatiu a l'atractiu econòmic de les feines poc qualificades del sector turístic: «Molts joves veuen la formació acadèmica com una pèrdua de temps, ja que poden accedir a feines ben remunerades sense haver de dedicar anys a estudiar».

Pere Joan Femenia va relacionar aquest fenomen amb la manca d'opcions per a la joventut, que sovint es veu obligada a emigrar. «No hi ha habitatge assequible ni diversificació econòmica. Els joves no troben oportunitats per a prosperar aquí i acaben partint», va lamentar. Aquesta situació, segons ell, és una de les moltes conseqüències del monocultiu turístic, que no només afecta l'economia, sinó que dificulta la creació d'un teixit social i laboral diversificat.

Turisme residencial: transformació del territori i conflictes culturals

Un dels temes més debatuts va ser el turisme residencial, una manera de fer turisme a llarg termini que implica una transformació profunda del territori. Joan Miralles va explicar que aquest tipus de turisme no es limita als nòmades digitals que treballen des de cafeteries a Palma, sinó que també inclou jubilats d'altres països que decideixen establir-se a les Illes Balears. «Aquest fenomen és resultat d'un procés que anomenam 'residencialització del turisme', iniciat ja fa dècades, quan es va plantejar que les Illes havien de ser el paradís d'Europa», va assenyalar.

Miralles va alertar que el turisme residencial genera una pressió constant sobre el territori i l'habitatge. «Per a mantenir aquest model, s'ha de continuar construint habitatges per als turistes, fet que implica una sobreexplotació del sòl i desequilibra l'economia local», va explicar. També va destacar les implicacions culturals i lingüístiques d'aquest model. «A diferència del turista convencional, el turista resident considera que té drets sobre el territori i, sovint, percep la llengua catalana com un obstacle. Això fa que exigeixin canvis que posen en risc la identitat cultural de les Illes», va afirmar.

Guillem Colom va reforçar aquesta idea i va assenyar que les polítiques públiques solen afavorir aquest tipus de turisme sense tenir en compte les seves conseqüències a llarg termini. «Quan es va obrir el trajecte directe entre Mallorca i Nova York, en qüestió de setmanes ja es parlava d'inversions immobiliàries. Això no es pot permetre sense una regulació estricta», va criticar. També va alertar sobre els efectes d'aquesta dinàmica en els barris de Palma, on la segregació lingüística creix de manera preocupant.

La llengua catalana, cada vegada més arraconada

La situació de la llengua catalana va ser un dels punts centrals del debat. Colom va destacar que la presència de la llengua a Palma està en retrocés, especialment en barris amb una alta densitat de població migrant. A aquest fet, Miralles va voler recalcar-hi la situació poblacional: «Quan en una classe només hi ha un alumne de 25 que és mallorquí, és gairebé impossible mantenir el català com a llengua vehicular». Aquesta dinàmica es veu reforçada per la manca d'immersió lingüística, un fet que el doctor en sociolingüística també va posar de manifest: «Abans, a la part forana, la població migrant s'integrava culturalment i lingüísticament. Ara això comença a minvar».

Femenia va afegir que el creixement demogràfic, combinat amb la pressió turística, agreuja la situació. «Quan una llengua minoritària es troba en un entorn de creixement poblacional massiu, com és el cas del català, és inevitable que la seva presència es redueixi si no es prenen mesures efectives», va dir. També va destacar la necessitat de promoure polítiques urbanístiques que evitin la creació de guetos i facilitin la integració cultural i lingüística de la població migrant.

L'educació, precisament, és un dels àmbits més afectats pel model turístic actual. L'alta mobilitat poblacional i el creixement demogràfic fan que molts centres educatius tenguin un percentatge elevat d'alumnes que no coneixen el català en arribar a les Illes. Segons Joan Miralles, això provoca una pressió significativa sobre el sistema educatiu, que ha de fer front a una situació de segregació lingüística creixent: «Els professors estan esgotats i s'estan cansant de fer de professors». Això es veu agreujat per la manca de recursos i polítiques valentes que garanteixin una immersió lingüística efectiva, fet que posa en risc la transmissió intergeneracional de la llengua catalana.

Alternatives per al futur de les Balears

Malgrat el panorama preocupant, els ponents varen coincidir en la necessitat d'imaginar escenaris alternatius. «El model turístic actual ha arribat a ser tan massiu que ens costa imaginar opcions diferents. Però cal fer-ho si volem un futur sostenible, tant per a la nostra economia com per a la nostra identitat cultural», va concloure Femenia.

Joan Miralles va destacar que les solucions no es poden limitar a garantir l'ús del català, sinó que cal treballar també sobre les actituds lingüístiques de tota la societat: «Els usos lingüístics vendran determinats per l'ús efectiu, però també per l'actitud lingüística. Hem de fomentar actituds positives entre els mallorquins, la població migrant i els turistes».

Aquest plantejament implica una doble estratègia: reforçar les polítiques públiques d'immersió i normalització lingüística, alhora que es treballa per combatre els prejudicis i la percepció del català com a obstacle. Miralles va insistir que aquesta feina és clau per a aconseguir una convivència lingüística equilibrada i evitar que el català es converteixi en una llengua residual a les Illes.

Per la seva banda, Guillem Colom va plantejar una reflexió més àmplia, vinculant la crisi lingüística amb altres crisis estructurals que afecten el territori: «Amb aquest model d'acumulació turística i espanyolista, és molt complex que l'ecotaxa serveixi per garantir la sostenibilitat del català sense un canvi de model econòmic. Hem de lligar la crisi social a la crisi lingüística i climàtica».

El seminari va cloure amb una crida a la reflexió i a l'acció dirigida a les institucions públiques, amb l'objectiu de prioritzar la sostenibilitat cultural, lingüística i social de les Illes Balears en un context global cada vegada més dominat pel turisme massiu.

Fruit d’aquestes jornades, es presenta la publicació del recull de les vuit ponències i les sis comunicacions defensades, que tracten la realitat de la música popular a les Illes Balears des de la dècada de 1960 fins a l’actualitat, juntament amb la presentació dels coordinadors de les Jornades, Tomeu Canyelles Canyelles i Francesc Vicens Vidal.

L’acte de dijous vinent serà conduït per Tomeu Canyelles, qui serà l’encarregat de presentar l’obra publicada 'La música a les Illes Balears. Llenguatges sonors dels anys seixanta fins a l’actualitat'. A més, com a cloenda de l’esdeveniment, hi haurà una actuació musical a càrrec del Quartet Clàssic de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

El director de l’IEB, Llorenç Perelló, que serà present a la presentació, manifesta que «seguint un dels eixos fonamentals de l’IEB, la presentació d’aquests actes és una nova oportunitat per fer arribar el coneixement de la història del nostre territori a la població de les Illes Balears».

L’artista nord-americà Dave Douglas, juntament amb la seva formació de quartet han posat de manifest damunt l’escenari que el jazz és un gènere musical tan versàtil que és capaç de fusionar innovació i tradició. Una unió de sons que ha aconseguit arribar a la profunditat emocional de tots els assistents al concert.

Amb Marta Warelis al piano, Nick Dunston al contrabaix, Joey Baron a la bateria i Dave Douglas a la trompeta, la formació ha demostrat que la música improvisada és igual de sorprenent i accesible, com també variant. La delicada interacció musical del quartet ha fet un recorregut per nous espais sonors, redefinint i ampliant el concepte de la paraula jazz.

El trompetista i compositor nord-americà es caracteritza per beure de diverses fonts musicals alienes al jazz, com la música clàssica, el rock, la música balcànica, el folklore i diversos estils musicals que ha anat descobrint i provant al llarg de la seva trajectòria musical. Juntament amb els tres artistes que l’han acompanyat a l’escenari del Trui Teatre han fet de la vetllada una experiència auditiva tan personal, com expressiva.

El trompetista i compositor Dave Douglas compta amb una carrera musical tan àmplia que li ha fet guanyar-se el seu lloc com a figura innovadora i inspiradora en el món del jazz, sent també un punt de referència en l’evolució d’aquest gènere.

Gairebé quatre-mil persones —la meitat de Ciutadella i l'altra meitat vingudes d'arreu del país—sonaren com un sol cor per a besllumar amb maduresa el tel de pols màgica que comunica amb la part més emotiva de l'adolescència. Tot i que n'hi va haver que se n'hi varen dur la família, la majoria dels nascuts els setantes que estibaven la plaça de la Pau varen decidir xalar de la festa com ho solien fer, en companyia de la colla d'amics.

Per a tu

Obeses, Leonmanso, Ja t'ho diré i una seixantena d'artistes més eren damunt l'escenari per a retre homenatge a Sente Fontestad, que aquests dies fa un any que ens va deixar. La figura d'en Sente va ser central en tota l'actuació. Els qui el varen conèixer en vida, alabats de celebrar haver-hi coincidit. Els qui només l'havíem vist amb posat senyor governar aquella bateria emblemàtica, reconfortats de descobrir que, darrere el baterista, hi havia un d'aquells grans anònims a qui caldria consagrar la memòria de les nacions.

Però aquells tres-mil i tants que érem allà baix cantant hi havíem anat també a declarar el nostre amor al conjunt que va posar sons i paraules als nostres somnis, als compositors i intèrprets d'una part important de la banda sonora de la nostra vida.

Amb l'avantatge de jutjar-ho una vegada que ha passat el temps, no correm cap risc si afirmam que Ja t'ho diré va configurar per a —com a mínim— dues generacions de catalanoparlants no menorquins una mirada sobre Menorca. Ambaixadors enfollits d'una terra de mar i vent, fa la sensació que els components de Ja t'ho diré no havien descobert fins ara que les melodies i les poesies que varen interpretar durant poc més de deu anys perfilen el relleu d'una illa que, gràcies a ells, hem sentit més nostra.

Però encara són titulars d'un mèrit més gran. Per a molts de ciutadellencs Ja t'ho diré és orgull patri. Són part del ventall de símbols i icones de la ciutat. I allò que ho fa encara més genial és que sembla que ho han esdevingut sense voler.

I un altre en sortirà que canti més

Obeses i Leonmanso obriren la porta de l'homenatge perquè l'orquestra Sifasol (amb qui Sente va tocar) ens ambientàs als inicis musicals d'en Sente amb el bolero Nosotros. S'acostava el moment que esperava tothom. L'arpegi inicial de Si véns obria una persiana a l'eternitat, una passejada musical per les entranyes del record. Desfilaren damunt l'escenari tot d'autèntics artistes que podeu trobar referenciats a moltes altres cròniques, dels quals aquí només en remarcarem alguns perquè el petit conjunt de lectors que han arribat fins aquí no mereixen una lletania de noms.

Amb Suspès en l'aire, un Juanico impactat feia l'ullet a en Llure (Leonmanso) —quinze anys de carrera musical, poca broma!— mentre li cantava mirant-lo als ulls allò de «Un altre en sortirà que canti més».

I, a partir d'aquí, una producció fluida feia desfilar instrumentistes i cantants així com avançava el repertori. Pepe Melià connectava amb el públic amb un enèrgic El último verdugo. El torrent de veu d'Arnau Tordera (Obeses) es feia seu l'univers de Cada racó. I llegendes del rock català dels norantes anaven fent relleus instrumentistes mentre Cris Joanico maldava per dir el nom de tothom, com a mínim, una vegada. També va nomenar Berta Gratacós, que li va plantar davant un Mirall màgic que el transportava a aquell 'jo' seu de fa trenta anys.

Fins que l'homenatge a Sente es va convertir en l'homenatge amb Sente. Una meravella tècnica de la producció va fer que Sente Fontestad mateix (des de la pantalla situada just darrere una bateria que havia romàs orfe durant tot el concert, en un enregistrament preciós) pautàs —una vegada més— la pulsació d'un Així i tot que serà recordat durant dècades com el cim de l'actuació.

Després d'aquesta apoteosi, els Ja t'ho diré tot sols tornaven a sonar Si véns, i la persiana es tornava a tancar. No varen deixar el biuló posat, perquè la cosa sembla que tendrà vuitena.

Ha estat enregistrada i mesclada a l’estudi de Jaume Blàzquez i masteritzada per Ferran Conangla. Il·lustra la portada Maria Vadell.

El divendres 29 de novembre es publica la següent nadala que completa aquest EP.

Pitxorines és el projecte musical format per vuit joves mallorquines, professionals de la música, que donen una nova vida al cançoner popular mallorquí des d’una proposta fresca i innovadora, amb arranjaments propis que tenen tocs de la música de la qual han begut: tradicional, jazz i clàssica. Des de la seva formació, el passat 2023, Pitxorines han estat guardonades amb el Millor Disc de Folk per la Crítica i Millor Disc de Folk per votació popular als Premis Enderrock de la Música Balear 2024 pel disc 'Un so qui no es gasta' (Blau 2024). El projecte ha tengut tan bona rebuda que ja han realitzat una quarentena de concerts, participat a fires, festivals i esdeveniments especials tant a les Illes com a Catalunya, i compten ja amb una agenda molt activa per al 2025.

I és que Dan Quayle, que ocupava la vicepresidència en aquella època, tenia fama de ser un autèntic inútil, més curt que una màniga de guardapits.

Aquests dies d'eleccions als EUA he recordat l'anècdota i, vist com ha anat tot i la fal·lera que hi ha allà per disparar a matar, he començat fixar-me en la figura de J.D. Vance.

Els actes al voltant del 25N s’enceten aquest mateix dilluns amb l’exposició Les Elegides, del Fons Mallorquí de Solidaritat, que es pot visitar fins dia 24 de novembre al Claustre de Sant Vicenç Ferrer i del 25 de novembre fins dia 2 de desembre a l’Oficina Municipal de Porto Cristo. L’exposició Les Elegides aborda la importància de la representació femenina en la política local i és el resultat de la Trobada internacional de dones electes, una trobada que va tenir lloc el novembre del 2022 amb l’objectiu de fer visible la participació de les dones en la presa de decisions i crear xarxes de col·laboració entre dones electes de Mallorca i dels països del Sud on el Fons té presència.

Dissabte dia 23 de novembre es fa un taller destinat a infants i adolescents d’entre 8 a 14 anys titulat Obrint portes. Història de tres nines; es farà a la Torre del Palau. Sota la premissa que la violència té moltes formes i les dones d'arreu del món les coneixem bé, s’Altra Senalla oferirà un espai de debat i reflexió als infants i adolescents que hi participin.

Dia 25 de novembre, el Dia per a l’erradicació de les violències contra les dones, l’Ajuntament de Manacor convoca un minut de silenci davant la Sala, a la plaça del Convent, a les 13 h. El mateix dia, a les 18.15 h la plaça del Rector Rubí serà l’escenari de l’actuació de dansa Portes Endins, a càrrec de la companyia Netes, i a les 19 h el Col·lectiu de Dones de Llevant convoca la concentració contra les violències masclistes a la plaça de sa Bassa.

Dia 1 de desembre a partir de les 11 h, la Institució Pública Antoni M. Alcover acollirà l’exposició Dret i resistència, una mirada cap al conflicte palestí, i també la xerrada a càrrec de Hanan Sulieman Kadoud sota el títol d’Els pobles de Palestina més enllà del conflicte.

Dia 4 de desembre, el Servei Municipal d’Atenció a les Víctimes de violències masclistes participaran en la Jornada d’abordatge interdisciplinari en l’atenció a les dones víctimes d’agressió sexual de l’Hospital de Manacor.

En el marc del 25N i com a part d’una estratègia a llarg termini, el Departament d’Igualtat organitza també una nova edició de Formació a les entitats del municipi sobre Espais d’oci lliures de violència masclista.

Aquí podeu consultar la programació completa:

Amb aquests nous compromisos financers aquests estats demostren el compromís d’assolir els objectius nacionals i de la UE en matèria d’adopció d’energies netes i suport a la descarbonització de la indústria europea. La mobilització d’aquest finançament addicional en el marc d’una única plataforma de subhastes europea és un sistema eficient que augmenta les oportunitats i redueix els costos per a la indústria. Les empreses participants d’aquests països presenten una única oferta per a dues fonts de finançament diferents. El servei permet als estats membres de finançar projectes suplementaris al seu país, fins i tot després que s’hagi assignat tot el pressupost del Fons d’Innovació.

Tot i això, la diputada Gómez remarca que «la xifra no representa més del 0,04% del total d’habitatges de les Illes Balears». «A les Balears tenim 652.123 habitatges i el primer semestre d’aquest any només duim 277 expedients, sense distingir si són usurpacions o violacions» assenyala Gómez, qui cita les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La formació considera que aquesta xifra «no justifica cap mena d’inversió política».

En contraposició, apunten que les dades indiquen un «augment claríssim en desnonaments i en assetjament immobiliari» i consideren la visió de la presidenta com «absolutament desenfocada». Sobre la resposta de Prohens, Gómez anticipa que «posarà damunt la taula les telefonades a l’associació de víctimes d’ocupació o de les oficines que s’han intentat obrir». En aquest sentit, referint-se a les estadístiques de les webs de transparència de les comunitats autònomes que ja compten amb aquestes oficines, Gómez apunta que es pot «comprovar que la immensa majoria de les consultes són de tipus preventiu» fet que «demostra del que estan xerrant: prevenció/por».